La música que escolto mentres pedalo
N´hi ha per a tots el gustos, depèn del dia, del paissatge, de l'estat d'ànim, de l'esforç i de les hores que portes pedalant. Hi ha moments en què prefereixes gaudir dels murmuris que trobes pels camins, d'altres només soc capaç d'escoltar com esbufego i n'hi ha d'altres en què la posaries a tot drap perquè et provoca emocions que et fan sentir lliure.
Per a començar, Creedence Clearwater Revival (CCR), la mítica banda d'EEUU. Country rock i Blues rock dels anys seixanta. M'agrada tota la seva discografia però he triat aquesta peça -¨Have you ever seen the rain"- perquè parla de la pluja quan fa sol (cosa més que probable quan pedalejes per alta muntanya) i perquè quan m'enxufo els auriculars i els escolto em donen tan bon rotllo que no hi ha pujada que se'm faci llarga.
Senzillament "Caruso". Sempre hi ha un moment per a escoltar-la. Lucio Dalla la va composar en homenatje al tenor italià Enrico Caruso i parla sobre una bonica història d'amor que el tenor va viure els darrers dies de la seva vida. Ideal per a quan els meus companys de rodada es fan pesats. Només cal insinuar que els hi posaré aquesta cançó i ràpid se'n van a pedalar al costat d'algú altre. Aquesta versió és de Lucio Dalla juntament amb Luciano Pavarotti.
AVÍS IMPORTANT: Qui no s'emocioni amb això és que no està viu!!!.
Aquesta no l'escolto mentres pedalo però mai oblidaré la versió del "Che sarà" que vaig escoltar una nit d'estiu al refugi de Montgarri l'any 2009. Allà vaig conèixer a l'amic Humphrey i des d'un finestral ens va deleitar a tots els presents amb la seva particular versió. Des d'aleshores, no hi ha travessa en què el meu amic Jordi no em desperti algun matí amb la companyia de José Feliciano.
El ritme afro també m'acompanya a la bici. Tiken Jah Fakoly i el seu "Plus rien ne m'etonne" per a recordar i reflexionar sobre l'espoli africà i les conseqüències del colonialisme.
Els nois de Blaumut i un tema tranquil amb una bici com a protagonista.
Una versió original d'una clàssica de Queen, I want to ride my bicycle.
Per a començar, Creedence Clearwater Revival (CCR), la mítica banda d'EEUU. Country rock i Blues rock dels anys seixanta. M'agrada tota la seva discografia però he triat aquesta peça -¨Have you ever seen the rain"- perquè parla de la pluja quan fa sol (cosa més que probable quan pedalejes per alta muntanya) i perquè quan m'enxufo els auriculars i els escolto em donen tan bon rotllo que no hi ha pujada que se'm faci llarga.
Senzillament "Caruso". Sempre hi ha un moment per a escoltar-la. Lucio Dalla la va composar en homenatje al tenor italià Enrico Caruso i parla sobre una bonica història d'amor que el tenor va viure els darrers dies de la seva vida. Ideal per a quan els meus companys de rodada es fan pesats. Només cal insinuar que els hi posaré aquesta cançó i ràpid se'n van a pedalar al costat d'algú altre. Aquesta versió és de Lucio Dalla juntament amb Luciano Pavarotti.
AVÍS IMPORTANT: Qui no s'emocioni amb això és que no està viu!!!.
Aquesta no l'escolto mentres pedalo però mai oblidaré la versió del "Che sarà" que vaig escoltar una nit d'estiu al refugi de Montgarri l'any 2009. Allà vaig conèixer a l'amic Humphrey i des d'un finestral ens va deleitar a tots els presents amb la seva particular versió. Des d'aleshores, no hi ha travessa en què el meu amic Jordi no em desperti algun matí amb la companyia de José Feliciano.
El ritme afro també m'acompanya a la bici. Tiken Jah Fakoly i el seu "Plus rien ne m'etonne" per a recordar i reflexionar sobre l'espoli africà i les conseqüències del colonialisme.
Una versió original d'una clàssica de Queen, I want to ride my bicycle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada